divendres, 8 de juny de 2012

23 mesos

I ja només queda un mes pels 2 anys!!!
Aquest mes ha seguit avançat a passos de gegant. La petita suricatilla està deixant de ser aquell bebè indefens que ens necessitava per tot per començar a ser una personeta bastant independent... Ella vol fer un munt de coses tota sola i, fins i tot, vol prendre la iniciativa quan hem de sortir de casa o quan estem al carrer... Algun dia ens diu quan toca dinar i tot!
Evidentment va avançant en el seu llenguatge i cada dia hi ha més gent que l'entén quan parla. Ja diu paraules de dues i tres síl·labes i alguna vegada ha fer alguna frase de dues paraules, però aquestes últimes no abunden. Per fi ha après a dir croqueta ("cu-que-ta!!!" diu ella), cosa que el Titu portava intentant des de que la peke va començar a dir papa i mama... i, de fet, sovint diu "cu-que-ta!" i després "titu" com dient-nos que això ho diu el seu tiet... Ens fa molta gràcia!
I cada vegada entén més coses. Ara li podem explicar moltes més coses i ella ja les entén, per exemple, quan li diem que després de fer tal i tal cosa sortirem al carrer, la peke ens mira mentre fem la feina i, quan acabem l'última de les coses que li hem dit, surt disparada cap a la porta dient "sortim, sortim!".
Segueix volent triar-se la roba i hi ha dies que la deixem fer, però el dia que es vol posar una jaqueta gruixuda per sortir al carrer a 28ºC... aquell dia no es pot sortir amb la seva! Això sí, la petita suricatilla ens ha sortit força presumida... li encanta posar-se els collarets i els braçalets de la mama! i els anells de la tieta i... vaja, que està feta tota una princesseta...
Això sí, comença a estar feta un autèntic trasto! Està constantment buscant els límits i provant què pot i què no pot fer (cosa completament normal però...) i aquests últims dies està provant a qui, com i quan pot picar: s'acosta a algú (corrent o a poc a poc, segons el grau de pilleria que hi posi...) i li fa un cop, se'l queda mirant o ens mira al seu pare o a mi (depenent si ens pega a nosaltres o a algú altre), es posa seria, amaga les mans i espera la nostra reacció. Amb la cara ja es veu quan ho ha fet amb mala intenció i quan ha estat "sense voler" i, és clar, això ens té una mica cansats... però també sabem que ja li anirà passant, sobretot conforme li anem explicant i deixant clar que això no ho pot fer, però de mentres... paciència!!!
Per altra part ara té claríssim el sentit de la propietat privada "les meves coses són meves i les teves són teves i aquí ningú pot agafar allò que no sigui seu!" i és que no permet que ningú toqui res seu, ni les seves joguines, ni el seu cotxet, ni la seva bici, ni els seus pares... i tampoc permet que ningú toqui les coses dels altres! El cotxet de la seva amigueta és de l'amigueta i que no vagi cap altra nen o nena a tocar-lo que la petita suricatilla li pren de les mans i li torna al seu legítim propietari! I així amb tot! En fi, també sé que és una fase "normal" i que li anirà passant, però a mi em posa dels nervis!!! una altre cop: paciència....
I, per sort, no tot és qüestió de paciència! Ara té una cosa que a mi em fa caure la baba i em deixa fora de joc... per fi EM FA PETONS!!!! i a tot hora! sobretot quan la porto penjada als portabebès o quan es lleva al matí o després de la migdiada... i aleshores em desfaig... Amb el seu pare encara està una miqueta menys carinyosa, però també comença a fer-li petons perquè sí... i les abraçades van que volen! Ens encanta!
I l'últim tema és el de l'orinal... ahir li vam posar per primer cop i avui, de tant en tant, ja ens demanava anar a fer pipi a l'orinal... això sí, no cau ni una goteta, però tot arribarà... que només porta un dia!!!
I aquests han estat els 23 mesos de la petita suricatilla que va creixent i convertint-se en tota una nena!
El mes que ve... 2 anyets!!!! Ja els esperem....

1 comentari:

  1. Que gran! I que espavilada! :) Es meravellós veure com ells mateixos van adquirint autonomia i van conformant la seva personalitat!
    Moltes felicitats!

    ResponElimina